Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptor francès Michel Houellebecq.
Primera part: l’autor
Michel Houellebecq (nom real Michel Thomas) (Saint-Pierre, La Reunión 1956) és poeta (La pursuite de bonheur, Le sens du combat), assagista (H. P. Lovecraft, Interventions) i novel·lista, «la primera estrella literària des de Sartre», segons va proclamar Le Nouvel Observateur quan va publicar la seva primera novel·la, Extensión del campo de batalla (Prix Flore de primera novel·la). Amb Les partícules elementals (Prix Novembre, Premi dels lectors de Les Inrockuptibles i Millor llibre de l’any segons la redacció de Lire) explorava la desesperació lúcida de l’home contemporani i amb Plataforma va demostrar, un cop més, que és possible escandalitzar el públic lector sense renunciar a la bona literatura. Houellebecq ha estat considerat unànimement per la crítica com la gran revelació de la literatura francesa dels últims anys. El 1998 va rebre el Prix National des Lettres, atorgat pel Ministeri de Cultura. La seva darrera novel·la, El mapa i el territori, li ha valgut el Premi Goncourt i ha estat traduïda a 36 països.
Així doncs, aclamat pels seus incondicionals com el millor escriptor francès viu, i injuriat pels seus detractors (des de puritans religiosos fins a notables progressistes) com a pornògraf, misogin i racista, res d'això evita que cada nou llibre seu sigui àmpliament comentat en revistes literàries, es vengui per milions i es tradueixi a nombroses llengües.
“Atleta del desconcert, expert en nihilisme, virtuós del no future: Michel Houellebecq” (Pierre Assouline).
“Les lluites de Houellebecq són fonamentals, necessàries, donen una visió de l’art i de la societat” (DNA).
“Michel Houellebecq és a vegades graciós, sovint intel·ligent, sempre definitiu” (Paulin Césari, Le Figaro).
“Imprescindible llegir-lo” (Les Inrockuptibles).
Segona part: les obres
- Les partícules elementals (Empúries, 1999): un atac frontal contra els protagonistes del 68, molts dels quals dominen avui, des de tots els poders polític, econòmic, periodístic, el destí de França.
- Plataforma (Empúries, 2002): Una novel·la que va commocionar França per la seva provocadora visió del cinisme eròtic de la societat de consum.
- La possibilitat d’una illa (Empúries, 2005): Una provocadora i fascinant novel·la que explora els avatars del món modern, els misteris de la vellesa i del sexe, i la mort definitiva de l’amor.
- El mapa i el territori (Empúries, 2011): L’art, els diners, l’amor, la relació amb el pare, la mort, la feina i la França convertida en paradís turístic són alguns dels temes d’aquesta novel·la, decididament clàssica i obertament moderna. Una novel·la provocadora que gira al voltant del món de l’art contemporani.
- Lanzarote (Anagrama, 2006): Segons l'agència de viatges, el paisatge de Lanzarote és com a mínim lunar, per no dir marcià.
- Ampliación del campo de batalla (Anagrama, 2002): Aquesta novel·la, catapultada a la categoria d'estendard d'una generació, està protagonitzada per un antiheroi que ha deixat de lluitar.
- Intervenciones (Anagrama, 2011): Els textos d'aquest llibre, cartes, entrevistes o articles, van aparèixer a partir de 1992 en publicacions diverses, des de la NRF fins Paris Match, 20 Ans o Les Inrockuptibles.
- Enemigos públicos (Anagrama, 2010): Entre gener i juliol de 2008, Michel Houellebecq i Bernard-Henri Lévy es van intercanviar els correus electrònics que componen aquest llibre.
- Plataforma (Empúries, 2002): Una novel·la que va commocionar França per la seva provocadora visió del cinisme eròtic de la societat de consum.
- La possibilitat d’una illa (Empúries, 2005): Una provocadora i fascinant novel·la que explora els avatars del món modern, els misteris de la vellesa i del sexe, i la mort definitiva de l’amor.
- El mapa i el territori (Empúries, 2011): L’art, els diners, l’amor, la relació amb el pare, la mort, la feina i la França convertida en paradís turístic són alguns dels temes d’aquesta novel·la, decididament clàssica i obertament moderna. Una novel·la provocadora que gira al voltant del món de l’art contemporani.
- Lanzarote (Anagrama, 2006): Segons l'agència de viatges, el paisatge de Lanzarote és com a mínim lunar, per no dir marcià.
- Ampliación del campo de batalla (Anagrama, 2002): Aquesta novel·la, catapultada a la categoria d'estendard d'una generació, està protagonitzada per un antiheroi que ha deixat de lluitar.
- Intervenciones (Anagrama, 2011): Els textos d'aquest llibre, cartes, entrevistes o articles, van aparèixer a partir de 1992 en publicacions diverses, des de la NRF fins Paris Match, 20 Ans o Les Inrockuptibles.
- Enemigos públicos (Anagrama, 2010): Entre gener i juliol de 2008, Michel Houellebecq i Bernard-Henri Lévy es van intercanviar els correus electrònics que componen aquest llibre.
Les obres de Michel Houellebecq que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
-- . Les partícules elementals (Empúries, 1999) [Novel·la]
-- . Ampliación del campo de batalla (Anagrama, 2002) [Novel·la]
-- . Plataforma (Anagrama, 2004) [Novel·la]
Tercera part: el imprescindible
Ampliación del campo de batalla / Michel Houellebecq
El 1994 va aparèixer a França aquesta primera novel·la de Michel Houellebecq, amb un títol més aviat dissuasori i publicada per un minúscul encara que molt prestigiós editor, Maurice Nadeau. Tot i el silenci crític inicial, la novel·la es va anar convertint en un llibre de culte, va obtenir premis (i lectors) i Houellebecq, una veu totalment nova en la narrativa contemporània, es va veure catapultat a portaveu de la seva generació.
El narrador de Ampliación del campo de batalla és un enginyer informàtic de 30 anys, fastiguejat pel seu treball, que ha de vendre als seus possibles clients les delícies de les noves tecnologies ... És un antiheroi que ha deixat de lluitar, que espia amb prou feines als seus congèneres, que llisca cap a la depressió; fa dos anys de castedat, es refereix a «les dones que m'obrien els seus òrgans» amb tanta repugnància com quan parla de les egoistes psicoanalitzades... Amb la precisió d'una autòpsia, descriu el camp de batalla de la societat actual, la societat neoliberal, amb els seus perdedors en l'àmbit econòmic i sexual: l'ampliació del camp de batalla a totes les edats de la vida i a totes les classes socials.
La desídia amb què emprèn les seves relacions humanes, tan propera al nihilisme com a l'existencialisme, esdevé una profunda i tristíssima reflexió sobre la incomunicació i la solitud, subratllada per uns paràgrafs terribles i tremendistes en què el protagonista, cada vegada més pròxim al deliri, exposa els seus pensaments en forma de rondalles animalístiques.
Valgui com a exemple el següent paràgraf:
"Definitivamente, me decía, no hay duda de que en nuestra sociedad el sexo representa un segundo sistema de diferenciación, con completa independencia del dinero; y se comporta como un sistema de diferenciación tan implacable, al menos, como éste. Por otra parte, los efectos de ambos sistemas son estrictamente equivalentes. Igual que el liberalismo económico desenfrenado, y por motivos análogos, el liberalismo sexual produce fenómenos de empobrecimiento absoluto. Algunos hacen el amor todos los días; otros cinco o seis veces en su vida, o nunca. Algunos hacen el amor con docenas de mujeres; otros con ninguna. Es lo que se llama la "ley del mercado". En un sistema económico que prohibe el despido libre, cada cual consigue, más o menos, encontrar su hueco. En un sistema sexual que prohibe el adulterio, cada cual se las arregla, más o menos, para encontrar su compañero de cama. En un sistema económico perfectamente liberal, algunos acumulan considerables fortunas; otros se hunden en el paro y la miseria. En un sistema sexual perfectamente liberal, algunos tienen una vida erótica variada y excitante; otros se ven reducidos a la masturbación y a la soledad. El liberalismo económico es la ampliación del campo de batalla, su extensión a todas las edades de la vida y a todas las clases de la sociedad. A nivel económico, Raphaël Tisserand está en el campo de los vencedores; a nivel sexual, en el de los vencidos. Algunos ganan en ambos tableros; otros pierden en los dos. Las empresas se pelean por algunos jóvenes diplomados; las mujeres se pelean por algunos jóvenes; los hombres se pelean por algunas jóvenes; hay mucha confusión, mucha agitación."
Quarta part: altres visions
Extension du domaine de la lutte (França, 1999), Director: Phillipe Harel. Guió: Phillipe Harel i Michel Houellebecq (Novel.la: Michel Houellebecq). Repartiment: Phillipe Harel, José Garcia i Catherine Mouchet. Argument: Un tècnic informàtic de vida grisa i sense ambició es veu obligat a fer diversos viatges de negocis a províncies. L'acompanya un company de treball obsessionat amb trobar l'amor en la seva vida, malgrat diversos fracassos amorosos del passat.
Altres pel·lícules com a guionista: Les particules élémentaires (2008), Monde extérieur (2003) i Extension du domaine de la lutte (1999).
I com a director: La possibilité d’une ille (2008), La rivière (2002), Déséquilibres (1982) i Cristal de souffrance (1978).
I com a director: La possibilité d’une ille (2008), La rivière (2002), Déséquilibres (1982) i Cristal de souffrance (1978).
