Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptora italiana Milena Agus.
Milena Agus va néixer a Gènova (1959) i viu a Càller, on és professora de llengua i història en un institut. La seva primera novel·la, Mentre dorme il pescecane, va tenir un gran èxit a Itàlia i Mal de pedra, la segona, ha estat ja traduïda a diverses llengües i l’ha consolidat com a escriptora al seu país. Dona reservada, a qui li costa sortir de la seva Sicília natal, poc amiga de les entrevistes i de la parafernàlia que arrossega l'èxit avui en dia, Milena Agus segueix amb la seva vida quotidiana a Càller, donant classes d'italià i història en un institut de formació professional. Afirma escriure a les tardes, i només per a ella. Per això, les seves novel·les ressonen com confidències.
Segona part: les obres
Mientras duerme el tiburón (Siruela, 2005): La família Sevilla-Mendoza, que malgrat el nom és «sarda des del Paleolític Superior», està formada per persones d'allò més estranyes, com ho són sempre les famílies de la literatura de Milena Agus. Aquesta primera novel·la de l’autora va tenir un gran èxit a Itàlia.
Mal de predres (Empúries, 2006): "Un retrat poètic que amaga una gran força eròtica" (El Periódico). Aquesta és la seva segona novel·la. Menció en el Premio Junturas 2004 i el Premio Elsa Morente.
Las alas de mi padre (Siruela, 2008): A la lluminosa Sardenya de Milena Agus, «Madame» (anomenada així pel seu amor a França...) té un terreny a la vora del mar cobejat pels especuladors, però la dona encara que sigui pobre, no el vol vendre, perquè «sense màgia... la vida no és més que un espant», repeteix sense parar.
Les obres de Milena Agus que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
-- . Mal de pedres (Empúries, 2008) [Novel·la]
Tercera part: el imprescindible
Mal de pedres / Milena Agus
“Si no t’he de conèixer mai, fes que almenys senti la teva mancança” (Ho pensa un soldat a la pel·lícula La delgada línea roja)
Així comença la història...
“L’àvia va conèixer el Supervivent la tardor del 1950. Havia arribat de Càller al continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè “su male de is perdas” (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les termes per curar-se”.
Així comença aquesta història d’una dona, del seu matrimoni i del seu amor extraconjugal. Una estada en unes termes, on va a curar-se de càlculs renals, es converteix en un parèntesi en una vida grisa en què apareix un gran amor, quan menys l’espera i menys el busca, i que s’acaba convertint en aquella pedra que queda per sempre a l’ànima, la que deixa un amor no conclòs, no reeixit per les circumstàncies de la vida.
Agus ha teixit una fina xarxa geogràfica, històrica, familiar i sentimental. Gairebé tots els personatges tenen sensibilitat artística, pateixen la malaltia de la bogeria i viuen d'amors inventats o fallits. Una destinació els uneix i ho viuen amb lluminosa acceptació. I si se senten atrets pel suïcidi és perquè forma part de les seves intenses vides interiors. La prosa reflecteix perfectament aquests estats d'ànim. La traductora ha sabut mantenir, amb diferents registres, aquesta prosa continguda, expressió de sentiments que eviten tant el dramatisme com la sensibleria.
Quarta part: altres visions
Actualment, a França, ja s’està rodant una pel·lícula sobre aquest llibre, dirigida per Nicole Garcia.
