Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptor japonès Yasunari Kawabata.
Primera part: l’autor
YASUNARI KAWABATA (Osaka, Japó 1899 - Kamakura, 1972) fou el primer escriptor japonès guardonat amb el Nobel de Literatura (1968). Va néixer l'11 de juny de 1899 a la ciutat d'Osaka, població situada a l'illa japonesa de Honshū. El 1917 es traslladà a Tòquio i el 1920 va iniciar els estudis de literatura anglesa a la Universitat de Tòquio, canviant l'any següent pels de literatura japonesa, Universitat on es graduà el 1924. Se suïcidà inhalant gas el 16 d'abril de 1972 a la ciutat de Kamakura, possiblement a conseqüència d'una depressió contreta al conèixer que patia la malaltia de Parkinson així com la no superació del suïcidi del seu amic Yukio Mishima.
Durant la seva estada a la Universitat inicià la publicació dels seus primers escrits a la revista Shinjichō (literalment "la nova tendència del pensament"). Al finalitzar els seus estudis aparegué el primer número de la revista Bungei-jidai ("Època de l'Art Literari"), una revista d'un grup d'intel·lectuals al qual pertanyia i que serví de promoció per a nous i prometedors escriptors que utilitzaven l'estil anomenat Shinkankaku-ha ("la nova escola de les sensacions") on la composició constava en la comprensió sensitiva de la realitat al mode dels intel·lectuals.
Segona part: les obres
L'any 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu mestratge narratiu, que amb gran sensibilitat expressa l'essència de la ment japonesa, esdevenint el primer autor guardonat per la seva literatura en japonès.
Mentor del també gran escriptor Yukio Mishima. Els seus llibres més coneguts a Occident són El país de la nieve (1935), La casa de las bellas durmientes (1961) i El maestro de Go (1951).
Mentor del també gran escriptor Yukio Mishima. Els seus llibres més coneguts a Occident són El país de la nieve (1935), La casa de las bellas durmientes (1961) i El maestro de Go (1951).
Altres obres: Lo bello y lo triste (1964), Primera nieve en el monte Fuji (1958), Mil grullas (1949-52), El rumor de la montaña (1949-54).
Recentment s’ha publicat Correspondencia 1945-1970, una recopilació de cartes que intercanviaren Kawabata i el seu deixeble Yukio Mishima durant 25 anys.
Algunes obres de Yasunari Kawabata que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
Kawabata, Yasunari
-- . La casa de las bellas durmientes (Caralt, 1997) [Novel·la]
-- . La casa de les belles adormides (Viena, 2007) [Novel·la]
-- . Mil grullas (Emecé, 2005) [Novel·la]
-- . Correspondencia: 1945-1970 (Emecé, 2004) [Correspondència]
Tercera part: el imprescindible
La casa de les belles adormides és un relat que gira a l'entorn d'un petit hostal de províncies en què els vells paguen per dormir al costat d'una jove nua i narcotitzada a la qual es comprometen a no tocar. Aquesta és la seva novel·la més cèlebre, en què la intensitat del relat arrossega el lector des de la primera línia fins al sorprenent final.
Així comença la història...
"No havia de fer res de mal gust, va avisar al vell Eguchi la dona de la fonda. No havia de ficar els dits a la boca de la noia adormida ni provar res de semblant."
La casa de les belles adormides, un dels relats més pertorbadors de la narrativa del segle XX, gira a l’entorn d’un petit hostal de províncies en què els vells paguen per dormir al costat d’una jove nua i narcotitzada, a la qual es comprometen a no tocar, amb l’esperança que amb la proximitat de la seva presència n’hi haurà prou per fer-los reviure els records de joventut. Tan captivadora com punyent, l’obra és una extraordinària meditació poètica sobre l’estreta línia que separa la sexualitat i la mort, i constitueix una de les lectures més trasbalsadores de la gran literatura japonesa.
El llibre que inspirà la novel·la de Gabriel García Márquez, Memoria de mis putas tristes. I, segons Yukio Mishima, «Aquesta és l'obra màxima de Kawabata i una de les creacions més valuoses de la literatura japonesa.»
He llegit aquest llibre dues vegades. I, si el llegís una tercera, continuaré tenint la impressió que se m’escapa alguna cosa. El llibre té quelcom d’inaprehensible que convida a rellegir-lo tot sabent que, per molt que s’intenti, no s’acabarà de copsar mai del tot. En definitiva, una de les obres més inquietants i alhora fascinadores que he llegit.
Julia Leigh, directora del film, el descriu com una versió cruel del tan famós conte de fades, per al qual va admetre haver-se inspirat també en la novel·la La casa de les belles adormides, del premi Nobel a la Literatura Yasunari Kawabata, així com també en Memorias de mis putas tristes, escrita per Gabriel García Márquez, també guanyador del premi Nobel a la Literatura. La pel·lícula va ser presentada aquest any a la 64 Edició del Festival de Cannes, però encara no té data d'estrena a Espanya.
Sleeping Beauty (Australia, 2011), Directora: Julia Leigh. Guió: Julia Leigh. Repartiment: Emily Browning, Rachael Blake, Chris Haywood, Michael Dorman i Mirrah Foulkes. Argument: Lucy (Emily Browning) és una estudiant universitària que s’introdueix en el món de la prostitució per finançar els seus estudis. Es converteix així en una "bellesa dorment", a la qual es droga diàriament fins que perd el coneixement, i es posa en una habitació especial on diversos homes fan tot tipus d'actes amb ella, que al dia següent, no pot recordar. Com si aquestes hores mai haguessin existit...
