Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptor italià Cesare Pavese.
Cesare Pavese. Poeta i novel·lista italià. Va estudiar filologia anglesa a la Universitat de Torí i, després de la seva llicenciatura, es va dedicar per complet a traduir a nombrosos escriptors nord-americans, com Sherwood Anderson, Gertrude Stein, John Ernst Steinbeck i Ernest Miller Hemingway, així com a escriure crítica literària. Va ser un dels fundadors de l'editorial Einaudi, on va romandre com a editor fins a la seva mort. Els seus escrits antifeixistes, publicats a la revista La Cultura, el van conduir a la presó, on va escriure les seves pròpies obres. Durant la II Guerra Mundial va formar part de la Resistència antifeixista.
La narrativa de Pavese tracta, en general, de conflictes de la vida contemporània, entre ells la recerca de la pròpia identitat, com a La lluna i les fogueres (1950), considerada com la seva millor novel·la. En canvi, el seu més bell i esgarrifós poema és, potser, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls (1951). Més tard, l'any 1957, es va crear un premi literari amb el seu nom per honrar la seva memòria. Algunes de les millors i més commovedores pàgines de Pavese es troben en el seu diari, que va ser publicat pòstumament, el 1952, sota el títol L'ofici de viure. El seu diari conclou amb la frase anunciadora de la seva decisió personal. El desengany amorós que pateix després de la ruptura de la seva relació sentimental amb l'actriu nord-americana Constance Dowling -a la qual dedica els seus últims versos Vindrà la mort i tindrà els teus ulls- i el seu malestar existencial el porten al suïcidi.
Pavese es va suïcidar el 26 d'agost de 1950 en una habitació d'hotel de Torí després d'haver rebut un premi literari (Premio Strega 1950 –el més alt reconeixement literari italià-) pel seu llibre El bell estiu (1949). L'any 1957, es va crear un premi literari amb el seu nom per honrar la seva memòria.
Segona part: les obres
Les obres de Cesare Pavese que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
Pavese, Cesare. El bell estiu (Proa, 2000) [Novel·la]
-- . Entre dones soles (Proa, 2008) [Novel·la]
-- . La platja (Columna, 1990) [Novel·la]
-- . Tra donne sole (Einaudi, 1998) [Novel·la]
Tercera part: el imprescindible
Entre dones soles (Proa/Lumen), escrita l'any 1949, un any abans de la seva mort, mostra el Pavese més madur, el novel·lista capaç de crear una atmosfera amb una economia de detalls sorprenent. Pavese hi descriu l'alta societat del Torí de postguerra, que comença a aixecar el cap entre edificis encara esfondrats pels últims bombardeigs.
Clelia, la narradora, és una modista d'origen humil que ha prosperat a Roma i que al cap dels anys torna a Torí, la seva ciutat natal, on fa dues amigues entre l'alta burgesia piamontesa.
Aquí tenim un fragment de la història...
"Jo m’havia separat de la mare a temps. O no? La mare remugava sempre que un home, un marit, era un trist assumpte, que els homes no són dolents sinó estúpids, i vet aquí que també jo l'havia seguida. Fins i tot la meva ambició, el meu neguit d’anar fent tota sola, de comptar amb mi i prou, no venia d’ella?"
Tant Rosetta, la burgesa suïcida, com Momina, aristocràtica i amargada, no saben què és treballar, i mai no s'han hagut de guanyar la vida. Assetjada per les insinuacions de tots els homes que la voldrien seduir, Clelia no ha trobat un home que pugui estimar, potser perquè la seva mare li va inculcar que un marit és "un trist assumpte" i que "els homes no son dolents sinó estúpids".Atrapada en un cercle d'enveges, rancúnies i insatisfaccions, Clelia aprendrà que no podem estimar un altre més que a nosaltres mateixos. Qui no se salva tot sol no el salva ningú.
Las amigas (Le amiche, Itàlia, 1955). Director: Michelangelo Antonioni. Guió: Michelangelo Antonioni i altres. (Novel·la: Cesare Pavese). Repartiment: Eleonora Rossi Drago, Gabriele Ferzetti, Franco Fabrizi, Valentina Cortese, Yvonne Furneaux, Madeleine Fischer, Anna Maria Pancani i Luciano Volpato. Argument: Rosetta, una jove adinerada, després d'intentar suïcidar-se en un hotel de Torí, coneix a Clelia, una veïna d'habitació a la qual confia tots els seus problemes. Clelia és una jove d'origen humil que pretén obrir a la ciutat un negoci de moda. PREMIS: Lleó de Plata Festival de Venècia 1955
