Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptor nord-americà James Salter.
JAMES SALTER. El seu nom real és James Horowitz (EEUU, 1925). Escriptor nord-americà nascut el 1925 a Nova York. Va estudiar Enginyeria a West Point i el 1945 va ingressar a les Forces Aèries. Va ser pilot d'avions de caça i va combatre en la guerra de Corea. El 1956, amb 32 anys, va publicar el seu primer llibre, Pilotos de caza, i un any després va abandonar l'exèrcit per dedicar-se a la literatura. Durant una dècada va treballar com a periodista, va escriure guions per a Hollywood (entre ells, el de El descenso de la muerte, que va protagonitzar Robert Redford) i va dirigir pel·lícules com Three, amb Charlotte Rampling i Sam Waterston. La seva tercera novel·la, Juego y distracción, un apassionat affaire entre un americà i una francesa – un relat autobiogràfic-, publicada el 1967, li va valer la reputació internacional. A aquesta van seguir Años Luz (1975), En solitario (1979), la col·lecció de relats Anochecer (1988) i les memòries Quemar los días (1997). Entre 1997 i 2000 només va publicar sengles revisions de les seves dues primeres novel·les, i el 2005, una nova col·lecció de relats titulada La última noche. La seva obra ha rebut nombrosos premis, entre ells el PEN/Faulkner de 1989.
Segona part: les obres
Admirador de Hemingway i Scott Fitzgerald, prosista gairebé secret per a molts dels seus compatriotes, va ser marine i pilot de combat, gran seductor i un vividor. La seva producció literària no és molt abundant. James Salter s'ha forjat una personalitat canònica que el distingeix entre el gruix de la literatura nord-americana contemporània.
Això de Salter -potser juntament amb Norman Mailer, després de la mort de William Styron, l'últim exponent d'un "model" de escriptor Made in USA vitalista, bon-vivant, adobat per l'experiència però sense perdre mai l'elegància- és alguna cosa estranya, imprecisa, i que semblaria començar i acabar en si mateix.
Les obres de James Salter que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
Salter, James
-- . Quemar los días: reminiscencias (Salamandra, 2010) [Novel·la]
-- . La última noche (Salamandra, 2007) [Novel·la]
Tercera part: el imprescindible
La última noche / James Salter
Gran entre els grans escriptors nord-americans contemporanis, James Salter és famós per la seva escriptura despullada, feta de paraules precises i silencis eloqüents. El seu inqüestionable prestigi, fonamentat al llarg de gairebé cinquanta anys amb només set llibres publicats, es va veure reforçat, si escau, amb l'aparició de La última noche (Last night) l'abril de 2005, un autèntic esdeveniment literari, ja que calia remuntar fins a 1988 per trobar el seu anterior llibre de ficció inèdit (Anochecer).
Serveixi aquest fragment, del conte “Cometa”, com a mostra de l'escriptura de Salter, en la qual només se'ns diu l'imprescindible. Estem en un sopar d'amics en què salta a la conversa l'engany i la mentida...
—La abandonó —dijo Adele—. Es todo un Casanova.
—Hay mujeres que tienen mentalidad de poli —dijo Phil a nadie en particular—. Esto está bien, esto otro no. En fin... —Se puso en pie. Lo había hecho todo mal, se daba cuenta, mal y a destiempo. Había echado a pique su vida—. Pero hay algo que puedo decir con el corazón en la mano: si se presentara la oportunidad, volvería a hacerlo.
Una vez hubo salido, los demás siguieron hablando. La mujer cuyo marido había sido infiel durante siete años sabía qué se sentía.
—Finge que no puede evitarlo —dijo—. A mí me ocurrió lo mismo.
La última noche conté deu relats magistrals, en què, a partir del retrat íntim de les relacions entre homes i dones, surten a la llum els temes favorits de l'autor: l'amor, el desengany, el desig, la traïció, la solitud. En el conte que dóna títol al llibre, i que Frank Conroy ha definit com «una indiscutible obra mestra», una dona malalta de càncer terminal demana al seu marit i a una amiga que l'ajudin a avançar la seva mort, amb resultats inesperats per als tres.
Mestre de l'estil, admirat per escriptors com John Irving, Richard Ford o Susan Sontag, Salter descriu la intimitat amb una prosa gairebé pictòrica, en un joc de llums i ombres sense aparent solució. En tots els seus personatges, el record de la felicitat i l'èxtasi conviu amb els efectes devastadors de la traïció, portant-nos finalment a reflexionar sobre si canviem amb el pas del temps o estem condemnats a repetir els mateixos errors, o dit d'una altra manera, si hi ha alguna relació entre els qui vam ser a la nostra joventut i les persones en què ens convertim en la maduresa.
El tema més o menys comú que relaciona als deu contes de La última noche és la sobtada revelació d'un secret , la dolorosa admissió d'una oportunitat perduda o d'un sobtat gir cap al camí equivocat, la il·luminació d'una zona més o menys fosca que, una vegada il·luminada, encara que sigui a la llum d'un llumí, ja mai tornarà a ser igual. O en les paraules de Salter: "Tot el temps passem per situacions de descobriment al llarg de les nostres vides. Tot d'una sabem més d’algú o alguna cosa sobre nosaltres mateixos". La última noche -els seus "herois" no vençuts però sí resignats- dóna compte també, segons Salter, "no de la caiguda dels ídols sinó de la desaparició d'un món, quan tot el que coneixes és vell...
Quarta part: altres visions
Last night (EUA, 2004). Director: Sean Mewshaw. Guió: Sean Mewshaw i James Salter. Repartiment: Greg Bratman, Frances McDormand, Sheeri Rappaport i Jamey Sheridan. Argument: Una dona que s’està morint de càncer decideix que aquesta nit el seu marit ha de posar fi al seu patiment a través de l'eutanàsia. També convida a una jove amiga de la família per ser testimoni i donar suporten el transcurs de la nit, però la misericòrdia no vé sense complicacions. CURTMETRATGE (22’)
