Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptor romanès Mircea Cărtărescu.
Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1 de juny de 1956) és un poeta, narrador i crític literari romanès. Està considerat per la crítica literària el més important narrador romanès de l'actualitat. Doctor en Literatura Romanesa per la Facultat de Lletres de la Universitat de Bucarest, i autor de diverses obres d'enorme prestigi. Destaca Levantul, una epopeia heroico-còmica que és també una aventura a través de la història de la literatura romanesa, que segueix la tècnica utilitzada per l'escriptor irlandès James Joyce en el capítol de l'Ulisses «Els bous del sol». De fet, es considera que Cartarescu és un dels més importants teòrics del postmodernisme romanès, i
es tracta d'un autor que gaudeix de gran predicament tant dins com fora de les fronteres de Romania. La cimera de la seva carrera narrativa el constitueix el volum de contes Nostalgia (1993), en el qual destaca, de manera indiscutible, «El Ruletista», considerada la seva millor peça de ficció fins ara, admirada tant en l'àmbit anglosaxó com en el francòfon. El seu últim projecte editorial, Orbitor (1996-2007), una críptica trilogia de tema oníric, de complicada lectura, adopta la forma d'una papallona, i es considera pràcticament intraduïble. Les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, l'italià, al francès, l'espanyol, al polonès, al suec, al búlgar i l'hongarès. És l'autor romanès més apreciat a l'estranger, i alguns consideren que podria ser el primer escriptor romanès a obtenir el Premi Nobel de Literatura.Segona part: les obres
Les obres de Mircea Cărtărescu que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
Cărtărescu, Mircea. El ruletista (Impedimenta, 2010) [Novel·la]
-- . Cegador (Funambulista,2010) [Novel.la]
--. Por qué nos gustan las mujeres (Funambulista, 2006) [Novel·la]
Tercera part: el imprescindible
El ruletista / Mircea Cărtărescu (Impedimenta)
"Como cuentista, Cărtărescu es comparable a Kafka, Borges, Cortázar o Kundera. Uno de los más grandes."
Andrei Codrescu
Prohibit durant anys a Romania pel seu explícit argument, El Ruletista constitueix una de les més brillants fites narratives de la recent literatura europea.
Aquesta peça, tan breu com intensa, narra la improbable història d'un home a qui mai li ha somrigut la sort, un desarrelat que sorprenentment fa fortuna participant en letals sessions de ruleta russa. Multituds enfervorides, preses del morbo, guarden cua per participar en les cerimònies de mort i redempció en què es converteixen les seves aparicions, i que donen pas a la histèria col·lectiva. Un escriptor moribund que va conèixer al “Ruletista” en la seva joventut intenta explicar com aquest home insuls acaba convertint-se en algú immortal i aparentment inexpugnable, quan en realitat en ell només nia un desesperat esperit d'autodestrucció.
“Una figura hosca, un rostro triangular sobre un cuello largo, pálido y delgado, de piel seca y cabellos rojizos. Ojos de mono amargado, asimétricos, creo que de diferente tamaño. Causaba una cierta impresión de desaliño, de suciedad. Ese mismo aspecto presentaba tanto con sus harapos de granja como con los esmóquines que se vestiría más adelante”.
Al “Ruletista” no li queda res pel que viure, igual que al narrador no li queden esperances de posteritat, com el mateix escriptor adverteix en acabar el relat «...puesto que su mala suerte era absoluta, lo único que podía hacer era fracasar siempre en todos y cada uno de sus intentos de suicidarse».
Al nexe comú que és la derrota i que uneix els dos personatges, cal afegir també l'element diferenciador: la mort. Mentre que el jugador de ruleta russa la cerca amb ardor, l'escriptor la tem, el primer coqueteja amb ella en tot moment, però el segon ens fa partícips de la seva desesperació davant la proximitat del final. La creativitat de l'escriptor s'esgota a mesura que va avançant -narrant- cap a la seva fi, però l'energia del “Ruletista”, en canvi, sembla incrementar -tot i els perills inherents a la seva aposta.
Així, ens trobem davant d'una narració que emparenta dues pulsions en aparença diferents: l'autodestrucció i la creació, la mort i la vida. Mircea Cartarescu fa d'una història breu una paràbola universal.
Quarta part: altres visions
El 2005 el director francès d'origen georgià Gela Babluani ho va plasmar a la perfecció en 13 Tzameti, pel·lícula que narrava les desventures d'un pobre jove que acudeix al seu destí ignorant del repte del revòlver amb una bala al tambor. Participa en un concurs amb diversos aspirants i surt vencedor, ben viu. El nerviosisme és un bon amic de la quietud i els ambients on es desenvolupen aquest tipus de fets solen ser estar carregats de tenebrosa geometria amb un extra de foscor que els proporciona un aire irreal, ficció orquestrada a la cantonada de casa teva.
