Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptora portuguesa Mariana Alcoforado.
Primera part: l’autor
Mariana Alcoforado (Beja, 1640-1723) era la segona de vuit germans d'una poderosa família portuguesa i va ingressar en el convent de la Concepció de la seva ciutat natal als onze anys, on va passar la resta dels seus dies. L’any 1669 va publicar-se a París un llibre amb el títol Cartes portugueses, amb les cinc cartes que suposadament havia escrit Mariana. L’èxit va ser extraordinari. Arreu d’Europa es llegeixen i es tradueixen. L'autoria de les cartes ha estat, però, una qüestió controvertida: avui dia, es creu que van ser escrites pel comte Gabriel-Joseph Guilleragues (pseudònim de G.-J. Lavagna, 1628-1685), secretari de Lluís XIV. Malgrat això la monja Mariana Alcoforado va existir i, molt possiblement, va viure una experiència semblant a la de les cartes i, potser, va inspirar-les. Mariana, que va arribà a ser abadessa del convent, morí als 83 anys.
Segona part: les obres
Les obres de Mariana Alcoforado que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
Alcoforado, Mariana. Cartes d’amor de Mariana Alcoforado: la monja portuguesa (Edicions del Mall, 1986) [Epistolari]
-- . Cartes d’amor de la monja portuguesa (Angle, 2006) [Epistolari]
-- . Cartas de la monja portuguesa (El Acantilado, 2003) [Epistolari]
Tercera part: el imprescindible
Cartes d’amor de la monja portuguesa / Mariana Alcoforado (Angle Editorial)
“Un dels llibres clau de la literatura del segle XVII”.
(M. Cane, El Comercio)
En 1669 apareixia a París un petit volum titulat Cartes portugueses que contenia les cinc missives que Mariana Alcoforado, monja portuguesa del convent de Beja (a l'Alentejo), havia escrit al comte Chamilly, capità de la cavalleria francesa que havia participat en el setge de Ferreira . La història que havia unit els dos personatges no té res de particular: Mariana havia estat seduïda pel comte i aquest, oblidadís, havia partit per a França donant per acabada la seva aventura. No obstant això, aquestes cartes van passar a la història com una de les més rotundes expressions de l'amor femení: la monja portuguesa, abnegadament enamorada, escrivia des de la seva cel•la donant curs a la seva passió abstreta, a les seves queixes i desvaris, i deixant un testimoni etern -sigui o no real la seva autoria-, un autèntic breviari d'amor.
L’advertència “Al Lector”, que la edició d’Angle recupera, ens recorda que estan dirigides a un “gentilhome de qualitat, que servia a Portugal” (p.11), mentre que explicita l’èxit de recepció que despertaren des dels inicis, apuntant el seu valor etern: “Veient que totes les persones enteses en sentiments o les lloaven, o les buscaven amb afany, he considerat que pel fet d’imprimir-les els proporcionaria un plaer especial” (p.11).
La sensibilitat, plenament moderna, que transmeten aquestes cartes portugueses les converteix en un tractat sobre l’amor. Escrites des de la desesperació i el desig, en un procés d’autoconeixement, les cartes expressen, amb profunditat i intensitat, l’essència més íntima de la naturalesa humana : l’amor, aquell sentiment que tard o d’hora se’ns contagia. Com diu: “Una passió al voltant de la qual bastires tants projectes de plaers, a hores d’ara només et causa un desesperar mortal, comparable tan sols a la crueltat de l’absència que n’és la causa” (p.13). Altres petites reflexions que va desgranant al llarg de les cinc cartes són: “Prefereixo ser infeliç mentre us estimo, que no pas haver-vos vist mai” (p. 31). “He de confessar que per força he d’odiar- vos a mort” (p. 56).
Qualsevol de nosaltres que prengui l’hàbit de les Cartes portugueses sabrà trobar les respostes a les seves amoroses devocions. Humanes o literàries
Una curiositat, en el seu temps va donar lloc a un subgènere literari anomenat “la portuguesa”, carta d’una dona seduïda a un cruel amant que l’abandona sense resposta.
Quarta part: altres visions
La vida de la monja Mariana ha estat portada al teatre i també s’han realitzat varies adaptacions de les seves cartes, entre elles una eròtica i una mica sui generis de Jesús Franco.
Las crueles (Espanya, 1969) de Vicente Aranda.
Una pel•lícula basada en las cartes de Mariana protagonitzada per Carlos Estrada, Capucine i Teresa Gimpera.
Cartas de amor a una monja portuguesa (Alemanya/Suïssa,1977) de Jesús Franco.Jesús Franco, amb una pel•lícula rodada a Suïssa, va adaptar la coneguda obra de Mariana Alcoforado en aquest film eròtic amb una adolescent virginal vexada sexualment en un convent dirigit per seguidors de Satán. Amb Susan Hemingway, William Berger, Ana Zanatti i Herbert Fux.
Cartas de amor de una monja (Espanya, 1978) de Jorge Grau.
Analía Gadé va interpretà en aquesta pel•lícula a Mariana, una monja que comença a sentir desigs sexuals. Acompanyada de Teresa Gimpera, Alfredo Alcón i Lina Romay.
