Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l’escriptor nord-americà Mark Twain.
Mark Twain (Florida, Missouri 1835 - Redding, Connecticut 1910). Nom amb què és conegut Samuel Langhorne Clemens, escriptor nord-americà. Els records de la seva infància, arran de restar orfe a dotze anys, i les diverses tasques acomplertes a la regió del Mississippi foren l'element principal de les seves obres: Vida en el Mississipi (1883), Les aventures de Tom Sawyer (1876; traducció catalana de J.Carner, 1918) i Les Aventures de Huckleberry Finn (1882). Col·laborà en el Territorial Enterprise (un petit diari de
Virginia City, Nevada), i es féu popular amb la publicació de Los inocentes en el extranjero (1869), recull de les impressions d'un viatge per la Mediterrània. Hom pot apreciar en les seves pàgines una intenció humorística constant, que en les darreres obres, com Wilson (1884) i El forastero misterioso (1916), esdevé una sàtira més amargant. Altres títols seus són Un vagabundo en el extranjero (1880), El príncep i el captaire (1882) i Un ianqui a la cort del Rei Artús (1889). Per la seva voluntat manifestada en vida, l'Autobiografia, dictada i transcrita l'any 1906, no fou publicada fins un segle després de la seva mort (2010).
Segona part: les obres
Algunes obres de Mark Twain que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
Twain, Mark. Pasando fatigas: un hilarante viaje por la fiebre del oro (Interfolio, 2010) [Novel·la]
-- . Un ianqui a la cort del Rei Artús (Quaderns Crema, 1999) [Novel·la]
-- . Los diarios de Adán y Eva (Libros del Zorro Rojo, 2010) [Novel·la]
-- . Los escritos irreverentes (Impedimenta, 2010) [Novel.la]
Tercera part: el imprescindible
El bitllet d’un milió de lliures / Mark Twain (Laia / Menos cuarto)
Dos germans, anglesos i milionaris, decideixen fer una aposta. Han de trobar una persona que es trobi en una situació límit i lliurar-li un bitllet d'un milió de lliures perquè subsisteixi durant un mes però sense gastar-lo. Davant de casa, descobreixen a un nord-americà esparracat, sense diners, sense coneguts i a la vora del defalliment, motius suficients perquè li adjudiquin el bitllet.
Considerat per William Faulkner «el pare de la literatura americana», Mark Twain compta amb el creixent favor dels lectors un segle després de la seva mort. El bitllet de 1.000.000 de lliures, un dels seus millors relats tardans, és bona prova de la vigència de la seva obra. Aquí no trobarem l'empatia humana que descriu Twain en el seu 'Huckberry Finn'. Ni la seva riquesa en l'ús del 'slang' de les ribes del Mississippi. Ni els avatars d'un nen a la recerca del seu lloc al món, qualsevol menys el de la 'civilització' per al qual volen educar-lo. O deseducar-lo. En aquest magnífic relat -o al·legoria de la societat dels diners-, Mark Twain construeix una fina història gairebé al límit de la inversemblança. Twain desplega aquí la seva magistral amenitat per narrar una curiosa aposta que tanca una al·legoria sobre el valor del talent i la seva atzarosa traducció en diners, un dels grans temes de l'autor i de la societat contemporània. En només setanta pàgines, el gran escriptor ens dóna una magistral lliçó d'economia domèstica. I d'honestedat. Tan urgent en temps de rampant deshonestedat.
Un conte al·legòric que tracta sobre les virtuts del valor i l'esforç.
Quarta part: altres visions
El bitllet d'un milió de lliures (The Million Pound Note). Direcció: Ronald Neame (GB, 1954). Guió: Jill Craigie (Novel·la: Mark Twain). Fotografia: Geoffrey Unsworth. Música: William Alwyn. Intèrprets: Gregory Peck, Ronald Squire, Joyce Grenfell, A.E. Matthews, Maurice Denham, Reginald Beckwith, Brian Oulton, John Slater, Wilbur Evans, Hartley Power, George Devine, Bryan Forbes, Gudrun Ure, Hugh Wakefield, Wilfrid Hyde-White, Jane Griffiths. Durada: 90 minuts.
Argument: Dos germans milionaris d'edat avançada decideixen fer una aposta: un d'ells està convençut que si regalen un taló d'un milió de lliures a un home sense recursos amb la condició de no utilitzar-lo durant un mes, llavors guanyarà l'aposta. Trien a un advocat americà que està arruïnat i es troba a Londres sense amics. En rebre els diners la seva vida donarà un tomb.
