L’escriptor francès Pierre Michon se’l considera un autor “de culte”, minoritari, amb una obra discreta però exigent, admirador de la literatura de Faulkner i un apassionat de Rimbaud, Borges o Artaud. Comença a publicar el 1984 a l’edat gairebé de quaranta anys i ho fa amb l’obra Vides minúscules, petites històries que exploren un territori personal i alhora familiar.
Però l’obra de Michon protagonista de la tertúlia literària del divendres 20 de gener a la Biblioteca Pau Vila va ser una altra, Els onze, editada l’any 2010 i el primer llibre de l’escriptor francès en traduir-se al català. Justament el caràcter familiar i personal que es trobava a Vides minúscules es podria traslladar al que es respirava en aquesta tertúlia: una quinzena de persones disposades a intercanviar opinions diverses envers la lectura del llibre Els onze de Michon –una narració d’una complexitat “d’orfebreria”- i una bona oportunitat per a manifestar sensacions contradictòries, sempre enriquidores. Contradictòries? Perplexitat i estranyesa, per una banda; delit i admiració, per l’altra.
Això –i molt més- és el que pot provocar la lectura d’Els onze, la història d’un quadre que mai va ser pintat i per un pintor que no va existir. Una falsa novel·la històrica, en definitiva, dividida en dues parts: una primera, “lluminosa”, reflex d’una època en la qual la vida “és regalada”, i una segona, el costat fosc del “segle de les llums”, ambientada en plena Revolució Francesa, en plena època del Terror; una primera, com un quadre de Giambattista Tiepolo, i una segona, com un llenç de Caravaggio –heus aquí la importància colorista en la novel·la, a la manera d’Azorín-.
Els participants de la tertúlia literària van destacar el component fals d’aquesta narració en què el text, la novel·la en sí, es converteix en la protagonista per damunt de la història que s’explica, relegada aquí a un paper secundari.
Si el quadre mai pintat que se’ns mostra a Els onze el veiem a través del poder de les paraules de Michon, els més de noranta minuts de tertúlia del 20 de gener passat reflecteixen l’estat actual de la tertúlia literària de la Biblioteca Pau Vila: dinàmica, oberta a la participació de tothom –no cal inscripció prèvia- i arriscada en la tria d’obres per a comentar en un ambient distès. I la propera, la del divendres 23 de març, no perd aquest propòsit, perquè l’escollida serà El punt dolç de la senyoreta Brodie, un dels grans llibres de l’escocesa Muriel Spark, redescoberta recentment.
