30 de març de 2012

Els imprescindibles: Shichirô Fukazawa (Programa emès per RMR el 28/03/12)

Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptor japonès Shichirô Fukazawa.

Primera part: l’autor

Shichirô Fukazawa (1914 – 1987) va néixer a Isawamachi, prefectura de Yamanashi, en una regió muntanyosa del Japó central. L’any 1956 va publicar Nayarama (o “Estudi a propòsit de les cançons de Narayama”) a la revista Chûô-Kôron i va obtenir el Premi de l’Home Nou. D’aquesta cèlebre novel·la, publicada l’any 1957 per primera vegada en forma de llibre, se n’han fet tres versions cinematogràfiques. L’adaptació que en va fer Imamura  Shohei, La balada de Narayama, va obtenir la Palma d’Or del festival de Cannes l’any 1983.


Segona part: les obres
Algunes obres de Shichirô Fukazawa que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
- Fukazawa, Shichirô. Narayama (Proa, 2008) [Novel·la]

Tercera part: l'imprescindible
Narayama / Shichirô Fukazawa (Proa)
Narayama és un dels clàssics de la literatura japonesa del segle XX. Fukazawa parteix d'una llegenda del folklore tradicional per traslladar-nos a un poble rural, una petita comunitat perduda enmig d'unes muntanyes sense fi, els habitants de la qual es comuniquen mitjançant cançons al·lusives. L'autor se serveix d'una llengua ritmada i d'un ús hàbil de la repetició per revelar-nos el sentit de cada cançó.

Narayama ens descriu un món dur, mineral, en què el bé i el mal s'encarnen en personatges d'una estatura antiga, un món en que les lleis i la moral són dictades per la por de patir fam. Un món filtrat pel lirisme de la música, en què el dolor deixa espai també a la tendresa.


Quarta part: altres visions

La balada de Narayama (Narayama bushiko) és una pel·lícula japonesa de Shohei Imamura estrenada el 1983. Va obtenir la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes (1983). Argument: l'acció es desenvolupa al Japó, en un poble pobre i aïllat cap el 1860 en les altures del Shinsh. El costum vol que els habitants que arriben a l'edat de 70 anys se'n vagin a morir voluntàriament al cim de Narayama, «la muntanya dels roures». Aquí es reuneixen les ànimes dels morts. Orin-yan (Sumiko Sakamoto), mare de Tatsuhei (Ken Ogata) té 69 anys i posseeix encara totes les seves dents. S'ha de resignar llavors a preparar la seva sortida cap a la mort.
Remake d'una versió precedent del 1958: La balada de Narayama de Keisuke Kinoshita. La versió de Shohei Imamura, però,  és més fidel al llibre i mostra la vida quotidiana del poble.
El guió és basa en els relats Tohoku no Zummutachi i Estudi a propòsit de les cançons de Narayama, de Shichirô Fukazawa, basats en la llegenda japonesa «Obasute»: una vella dona sense utilitat per a la seva comunitat és abandonada a la muntanya.