Els imprescindibles és un cicle de
recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que
sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs,
continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de
l'escriptor portuguès Fernando Pessoa.
Fernando Pessoa (1888-1935), poeta i assagista,
s'ha convertit, amb una obra tan heterodoxa com extensa, en un dels cims
creatius de tots els temps. A Quaderns Crema hem publicat El banquer anarquista (2002), Poemes de Fernando Pessoa
(2002), Poemes d'Alberto Caeiro
(2002), Poemes d'Álvaro de Campos
(2002), Odes de Ricardo Reis
(2002), El llibre del desassosec (2002) i L'educació de l'estoic (2003).
Segona part: les obres
Algunes
obres de Fernando Pessoa
que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
Pessoa, Fernando. L’hora del diable i altres ficcions (Proa, 2000) [Novel·la]
. - Llibre del desassossec: compost per Bernardo Soares, ajudant de
comptable a la ciutat de Lisboa (Quaderns Crema, 2003) [Narrativa]
. - Odes de Ricardo Reis (Quaderns Crema, 2002) [Poesia]
. – Poemes d'Alberto Caeiro (Quaderns Crema, 2002) [Poesia]
. – Poemes d’Álvaro de Campos (Quaderns Crema, 2002) [Poesia]
. – poemes de Fernando Pessoa (Quaderns Crema, 2002) [Poesia]
Tercera part: l’imprescindible
El banquer anarquista / Fernando Pessoa
(Quaderns Crema)
Aquest relat, una «faula dialèctica», en paraules del mateix
Pessoa, on un banquer anarquista per convicció construeix discursivament un
pamflet irònic i incendiari contra la societat burgesa i la divinització dels
diners, és un dels textos més populars i brillants de l'autor.
Traduït a les més diverses llengües, continua sorprenent i fascinant els lectors per l'enginy paradoxal i el cinisme d'insuperable actualitat que traspuen els mots del cèlebre banquer.
«Hi ha, doncs, una cosa evident En l'estat social present no és possible un grup d'homes, per ben intencionats que siguin, per preocupats que estiguin només a combatre les ficcions socials i treballar per la llibertat, que treballin junts sense que espontàniament creïn tirania entre si sense destruir en la pràctica tot allò que volen en la teoria.»
"¿Què vol dir
l’anarquista? La llibertat -la llibertat per a ell i per als altres, per a tota
la humanitat-. Vol deslliurar-se de la influència o de la pressió de les
ficcions socials; vol ser lliure tal com va néixer i va arribar al món, que és
com justament ha de ser; i vol aquesta llibertat per a si mateix i per a tots
els altres. No tothom pot ser igual davant la Natura: uns neixen alts, altres
baixos; uns forts, d’altres dèbils; uns més intel·ligents, d’altres menys...
Però d’aquí en endavant tothom pot ser igual; només les ficcions socials ho
eviten. Aquestes ficcions socials és el que calia destruir".
Aquest volum de vuitanta-dues pàgines queda a la pila d’aquells
“llibres que pots llegir en una tarda però necessitar tota una vida per
entendre”.
