30 de maig del 2012

Els imprescindibles: Sílvia Alcàntara (Programa emès per RMR el 30/05/12)


Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptora catalana Sílvia Alcàntara.

Primera part: l’autor
 
Sílvia Alcàntara i Ribolleda (Puig-reig, El Berguedà, 1944) A mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa on viu actualment. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació en aquesta mateixa col·lecció d’Olor de Colònia, un èxit esclatant de crítica i de vendes. L’obra, que evoca la vida d’una colònia tèxtil
catalana durant la dècada de 1950, rep els guardons QWERTY BTV (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del Premi Llibreter (2009). La casa cantonera és la seva segona novel·la.

Segona part: les obres

Algunes obres de Sílvia Alcàntara que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:

Alcàntara, Sílvia. Olor de colònia
(Edicions de 1984, 2009) [Novel·la]
. _ La casa cantonera (Edicions de 1984, 2011) [Novel·la]
 
Tercera part: l’imprescindible

La casa cantonera (Edicions de 1984)

Dues germanes es retroben per repartir-se les poques coses que en morir els ha deixat la mare. Feia més de vint anys que no es veien. Una veïna de tota la vida les acompanya per les rescloses estances de la casa i els petits objectes els desperten els records. El vincle de la vida passada s’imposa com un malson al seu desig de fugir, de tornar al món quotidià conegut i controlat. Retingudes per preguntes que mai no s’han respost, queden atrapades en una teranyina asfixiant. L’empremta de la mare ressorgeix i il·lumina dolorosament els racons foscos de les seves vides.
 
La infelicitat d’una filla, és potser l’alegria secreta de la mare?

L’autora basteix una novel·la com una torrentada on els sentiments tèrbols i els desitjos profunds es mostren sense traves i on la serenitat només arriba amb l’acceptació dels sentiments oposats de l’ànima.