Els imprescindibles és un cicle de
recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que
sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs,
continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de
l'escriptor japonès Yukio Mishima.
Primera part: l’autor
Yukio
Mishima (Tòquio,
1925-1970), considerat un dels autors cabdals de la literatura japonesa i
mundial, va cultivar al llarg de la seva carrera una extensa obra literària
d’extraordinària bellesa, que el va portar a optar al Nobel en diverses
ocasions. Es va suïcidar l’any 1970 seguint el ritual tradicional japonès de
l’harakiri.
Tot i estar tres vegades nominat al Premi Nobel de
Literatura no va arribar a guanyar-ho. En els seus llibres, predominen temes
com la sexualitat, les transformacions polítiques i la mort.
Es tractà d’un autor molt prolífic que va escriure 40
novel·les, 18 obres de teatre, 20 llibres de relats, i almenys 20 llibres
d’assajos, així com un llibret. Entre tots aquests destaquen, a banda de la
seva tetralogia El mar de la
fertilidad, 1967-1970 (Nieve
de primavera, Caballos
desbocados, El templo del alba i La corrupción de un ángel) altres
relats com ara Confesiones de una máscara (1948), Sed de amor (1950), El
pabellón de oro (1956), El marinero que perdió la gracia del mar (1963), La
Perla y otros cuentos (1966) i l’assaig Lecciones espirituales para los jóvenes
samurais.
Segona part: les obres
Algunes
obres de Yukio Mishima que podeu
trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
Mishima, Yukio. Confesiones de una máscara (Espasa, 2002) [Novel·la]
.- La perla y otros cuentos (Siruela,
2008) [Novel·la]
.- La remor de les onades (Ara
Llibres, 2008) [Novel·la]
.- Correspondencia: 1945-1970 (Emecé, 2004) [Correspondència]
Tercera part: l’imprescindible
El mariner que va perdre la gràcia del mar
(Proa / Alianza)
Relat d'una traïció ignorada i d'una
idealització frustrada, El mariner que va perdre la gràcia del mar
(1963) és una immillorable forma d'introduir-se en el singular univers creatiu
de Yukio Mishima (1925-1970). En aquesta breu novel·la, i a través del seu
protagonista, Noboru, l'autor retrata l'abisme insalvable que s'obre com una
ferida entre el desesperat intent d'un clan d'adolescents de trobar la seva
ubicació al món mitjançant un codi de conducta fora d'ús, i una societat ja
irremeiablement convulsionada i despullada de la seva harmonia després de la
traumàtica derrota en la Segona Guerra Mundial.
Aquesta novel·la curta de Mishima, tanca diverses
històries tràgiques: d’una banda està la història del romanç entre Fusako i
Ryuji, que fa que ella torni a obrir-se i
lliurar-se a l’amor després d’anys d’estar vídua i solitud; d’altra banda la
història del mariner, Ryuji, un home solitari i una mica esquerp, la vida del
qual al mar li ha fet acostumar-se al silenci. La història entre ells no
tindria major rellevància que una altra d’amor si no fos per l’existència del
fill de Fusako, Noburu. Aquest és un adolescent que viu el romanç de la seva
mare amb molt interès cap al mariner i les seves històries de navegació, que
més tard es veurà decebut per l’acceptació del mariner de la quotidianitat.
Mishima sap utilitzar els diàlegs i els silencis per
crear una atmosfera sufocant i tibant. Reflecteix, en els seus trastornats
personatges, la convulsió soferta per la societat japonesa després de la
traumàtica derrota que van sofrir en la Segona Guerra Mundial. L’autor
aconsegueix admirablement produir amb la paraula sensacions tan diverses, com
la compassió, rebuig, tendresa,… al llarg de tan poques pàgines.
En el característic estil de Mishima, la història es va
desenvolupant pausadament. Però, per la brevetat del text, aquest estil pausat
no resulta lent. La seva habilitat radica a proporcionar les pistes i detalls
suficients com perquè el lector pugui simpatitzar amb els personatges i
desitjar que el final sigui un altre com el que amenaça amb presentar-se. Un
final impensable i fatídic que, no obstant això, Mishima té el bon gust de no
detallar, deixant al lector armar el desenllaç de la història en la foscor de
la nostra imaginació.
Quarta part: altres visions
Los días impuros del
extranjero (GB,
1976). Direcció i guió: Lewis John Carlino (Novel·la: Yukio Mishima). En un
poble costaner del Sud d'Anglaterra viu Ann *Osborne, una jove vídua que té un
fill petit. Durant molts anys, la solitud i la falta d'amor ha sabut portar-les
amb dignitat i no ha tingut relacions amb cap home.
