18 de juliol del 2012

Els imprescindibles: Constance de Salm (Programa emès per RMR el 18/07/12)


Els imprescindibles és un cicle de recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs, continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de l'escriptora francesa Constance de Salm.

Primera part: l’autor

Constance Marie de Théis —princesa de Salm després de contraure matrimoni amb Joseph de Salm-Reifferscheid-Dyck— va néixer el 7 de novembre de 1767 i va morir a Paris el 13 d’abril de 1845. Filla del comte de Nantes, fou educada pel seu pare segons preceptes il·lustrats i, amb només divuit anys, va publicar els sues primers poemes en Almanach des Muses. Poetessa i dramaturga a qui anomenaven «la musa de la raó» i «el Boileau de les dones», va defensar ardentment la causa femenina i va tenir un saló literari brillant, al qual van assistir assíduament Alexandre Dumas, Paul- Louis Courier, Stendhal i Houdon, entre d’altres. Va ser la primera dona admesa al Lycée des Arts i va conrear diversos gèneres.


De la seva obra cal destacar Vint-i-quatre hores d’una dona sensible (la seva única novel·la), Sapho (una tragèdia en tres actes), un recull de Pensées, Mes soixante ans (les seves memòries en vers) i les seves epístoles. Està enterrada al cementiri Père Lachaise.

Segona part: les obres

Algunes obres de Constance de Salm que podeu trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:

Constance de Salm. Vint-i-quatre hores d'una dona sensible (Angle Editorial, 2008)
  
Tercera part: l’imprescindible

Vint-i-quatre hores d’una dona sensible (Angle Editorial /Funambulista)

46 cartes que expressen 24 hores de febre, dubte i desesperació amorosa.

La novel·la que va inspirar Stephan Zweig.

«Ens trobem davant d’una autèntica novel·la psicològica desenvolupada magistralment; tal vegada per això la reedició del llibre a França el 2007 es convertí en un best-seller i se’n vengueren quasi cent mil exemplars.» (del «Pròleg» de Carme Riera).

Corre l’any 1814. A la sortida de l’òpera, la nostra heroïna veu desaparèixer el seu amant dins d’una calessa acompanyat d’una altra dona… Al llarg de les vint-i-quatre hores que seguiran a aquest esdeveniment, una eternitat, escriu quaranta-sis cartes que reflecteixen el remolí d’emocions que li oprimeixen el cor, a poc a poc esquinçat per la gelosia, l’amor i la desesperació. Quaranta-sis cartes que expressen, en una llengua d’un refinament i una precisió inaudites, l’exasperació amorosa i la violència de sentiments nascuts, en definitiva, d’un malentès…

«¡Extraña fuerza, la del corazón humano! Cuando, arrastrados por la pasión, nos forjamos miles de temores quiméricos, en cierta manera nos complacemos abandonándonos a ese delirio…

 
Veritable joia en miniatura –fins ara inèdita tant en català com en castellà–, aquesta novel·la epistolar va ser publicada l’any 1824 i es va presentar com una exploració sobre la gelosia i les seves angoixes.

«La proesa consisteix a analitzar la passió en carn viva i mantenir alhora una mirada incisiva… Visiblement, el gran escriptor austríac Stefan Zweig es va inspirar en aquesta novel·la per escriure Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona… Tornem doncs a l’original. És una benedicció.» (Jacques-Pierre Amette, Le Point)

«És exquisida, extrema. És l’amor boig, furiós, en la seva expressió més bella.» (Delphine Peras, L’Express)