Els imprescindibles és un cicle de
recomanacions i redescobertes de grans autors de la literatura universal que
sovint passen desapercebuts pels lectors i per les biblioteques. Així doncs,
continuem amb “els nostres imprescindibles” de la mà de
l'escriptor francès Georges Perec.
|
|
Georges
Perec (França,
1936-1982) va ser un dels escriptors més sorprenents, genials i imaginatius del
segle XX. Va realitzar guions cinematogràfics, va escriure diverses novel·les,
poesia, assajos literaris i delirants peces teatrals, i va elaborar els mots
encreuats setmanals de la revista Le Point
de París. Traduït a 15 idiomes, continua sent, inexplicablement, gairebé un
total desconegut per al públic. La seva primera novel·la, Les coses, va obtenir
el premi Renaudot i es va publicar en 1965. En 1969 va veure la llum La
desaparició, una curiosa novel·la en la qual mai apareix la lletra i. Amb La
vida: instruccions d'ús, una original mirada parcial però totalitzadora d'un
edifici, els seus llocs i els seus habitants, va obtenir el Premi Médicis en
1978. Llegir a Perec és descobrir tot un univers creatiu: seductor, divertit,
original i únic.
Segona part: les obres
Algunes
obres de Georges Perec que podeu
trobar i emportar-vos en préstec a la Biblioteca Pau Vila:
Perec, Georges.La cámara oscura: 124 sueños (Impedimenta, 2010) [Narrativa]
.- La vida manual d’ús: novel·les
(Proa, 1998) [Novel·la]
Tercera part: l’imprescindible
Me acuerdo
(Berénice)
Me acuerdo, llibre de culte tantes vegades
citat i mai abans traduït al castellà, és la genial i inclassificable obra
mestra de Georges Perec, un dels noms propis de la literatura contemporània.
Compost per 480 anotacions breus que comencen totes al crit, o murmuri, de «Me
acuerdo» (Je me souviens), les seves
pàgines tracen un extraordinari recorregut per la memòria particular i
col·lectiva més recent, i el que comença sent un mer exercici acaba convertit
en una experiència vital, entremaliada, rebel, que atrapa al lector i ho
transporta al límit del que significa la veritable literatura.
Segons Perec, Me acuerdo «no són exactament records, i per descomptat, de cap manera, records personals, sinó petits fragments de diari, de coses que un o alre any, tothom d'una mateixa edat va veure, va viure, va compartir i, després, va oblidar [...]. Succeeix que, no obstant això, tornen de nou, uns anys més tard, intactes i minúscules, per casualitat o perquè les hem buscat, una nit, entre amics.»
Segons Perec, Me acuerdo «no són exactament records, i per descomptat, de cap manera, records personals, sinó petits fragments de diari, de coses que un o alre any, tothom d'una mateixa edat va veure, va viure, va compartir i, després, va oblidar [...]. Succeeix que, no obstant això, tornen de nou, uns anys més tard, intactes i minúscules, per casualitat o perquè les hem buscat, una nit, entre amics.»
«Georges Perec és una de les personalitats més fascinants de les lletres franceses del segle XX. Impulsor del OuLiPo (Seminari de Literatura Potencial), i company d’ Italo Calvino i Marcel Duchamp en el mateix, va ser capaç de fer desaparèixer la lletra E (la més comuna de l'idioma gal) en La desaparició» Fran J. Ortiz.
