“En la tragèdia Prometeo encadenado, de Esquilo, el Océano se acerca al titán y, al verlo pegado a su roca, por orden de Zeus, lo compadece. Sin embargo, como sabe que la obstinación de Prometeo sólo puede agravar sus males, le da el siguiente consejo: «Conócete a ti mismo y ajusta tu forma de ser a nuevas maneras». Pero Prometeo no le hace caso”
El crepúsculo de Prometeo, ha estat el llibre escollit per a la propera tertúlia d'assaig, que tindrà lloc el dimarts 25 de març, a les 20.30h, a la Biblioteca Pau Vila.
François Flahault pren com a referència el mite de Prometeu per explicar com afrontar la set d’acumulació de riqueses que domina les societats actuals, especialment als seus grups més poderosos.
Aquest mite explica que Prometeu va sacrificar bou davant Zeus i el va dividir en dues parts. Una, dins la panxa de l’animal, que amagava la carn, la pell i les vísceres. L’altra, formada pels ossos coberts de grassa, que va triar Zeus tot pensant que era la més saborosa. A partir de llavors, els homes van poder menjar-se la carn i cobrir-se amb les pells, tot cremant els ossos com a sacrifici. Zeus, emprenyat per la burla, va castigar els homes privant-los del foc. Però Prometeu el va robar de l’Olimp i els hi va tornar. Prometeu és el símbol mític de l’inici de la civilització i la història, tot alliberant l’ésser humà de la por i dels límits derivats de la seva condició.
Per a Ernst Bloch, Prometeu –el nom del qual vol dir “pensament previsor”– representa la figura del rebel que vol comunicar als homes els béns reservats als deus. Posseïa els dons de la intel·ligència creadora i dels progressos de la societat. Representa els impulsos que ens porten a saber més, a comprendre el món, dominar-lo, superar els coneixements heretats dels mestres del passat i ser capaços de crear i millorar el futur. Prometeu posa dins l’ésser humà la llavor de la idea –l’esperança– de no tenir cap límit.
Alguns dels pilars principals de la Modernitat –categoria sociohistòrica que va apareixent a partir del s. XV amb la transformació de la societat preindustrial i rural, en la societat industrial i urbana moderna, com a conseqüència de la Revolució industrial i el triomf del capitalisme, i que comença a decaure a partir de la I Guerra Mundial– són la idea de progrés permanent i la de domini de la natura, sota l’aparença de la racionalització. Càlculs, xifres, estratègies, planificacions... són mitjans racionals, però el desig d’enriquir-se dels grups més poderosos és un fi que respon més aviat a una passió, una addicció; no té mesura.
A El crepúsculo de Prometeo, tot analitzant els errors fonamentals de la situació actual, Françoise Flahault dona el seu punt de vista sobre com repensar allò que som els éssers humans i les nostres relacions amb l’entorn natural i social. Aquest llibre, recomanat repetidament per un intel·lectual de la talla del Tzevetan Todorov, continua la línia de reflexió sobre la societat actual de Salir de la Sociedad de consumo, obra comentada a l’última tertúlia d’assaig, i que, com a Prometeu, ens ha despertat l’apetit aprofundir més en les formes alternatives de reflexionar sobre els nostres valors socials.
François Flahault (1943) és un filòsof francès, director d’investigació al CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique), i responsable d’un seminari d’antropologia general a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales. Ha publicat diverses obres, entre les quals s’han publicat a Espanya ¿Quién eres tú?: identidad y relación (Seqitur, 2009) i El enigma de Prometeo (Galaxia de Gutenberg, 2013)
http://www.galaxiagutenberg.com/media/82093/el_crepusculo_de_prometeo_web.pdf
François Flahault explica la seva visió de l’ésser humà en relació amb l’ecosistema (en francès):
http://www.youtube.com/watch?v=oiCKyZuu4KM
