“El forastero se dirigía a un monasterio, pero no era ni un clérigo ni un teólogo ni un inquisidor, y tampoco buscaba libros de oraciones. Iba a la caza de manuscritos antiguos, muchos de ellos cubiertos de moho o comidos por los gusanos, y todos ellos indescifrables incluso para los lectores mejor preparados. Si las hojas de pergamino que los componían seguían intactas, tendrían cierto valor material, pues con la ayuda de un cuchillo podía borrarse cuidadosamente el texto y, después de alisarlas con polvos de talco, podía volverse a escribir en ellas.
Pero Poggio no se dedicaba al comercio de pergaminos, y en verdad abominaba a los que se dedicaban a borrar los textos antiguos. Lo que él deseaba era ver lo que se decía en ellos, aunque estuvieran escritos con una caligrafía enrevessada...”
En 1417, Poggio Bracciolini, un humanista de Florència, va trobar l’únic exemplar que es conservava de De rerum natura, un bellíssim poema filosòfic que Tito Lucreci va escriure al s. I a. C. Aquest descobriment permetia conservar una de las teories més importants de la filosofia hel·lenística, l’epicureisme, fundada per Epicuri entre els segles IV i III a. C.
Les tesi d’Epicuri i de Lucreci suposaven un enfrontament amb els poderosos de les seves èpoques, que s’apropiaven del plaer i la riquesa, mentre pregonaven la resignació. Tots dos van afirmar que la veritat posava la felicitat al nostre abast, perquè permetia desfer-se de temors, idees falses i supersticions. I, segons ells, la veritat era que l’univers consistia en àtoms i buit. Els àtoms són partícules elementals invisibles, però purament materials. En la seva caiguda, es desvien fortuïtament i entrexoquen, combinant-se i formant els cossos. En aquest procés no intervé la divinitat ni la necessitat, sinó l’atzar. Per tant, els deus capritxosos imaginats pels poetes ja no eren necessaris per a l’existència de l’univers.
Per tant, Poggio rescata una reflexió sobre l’univers i l’ésser humà molt perillosa per a la Europa catòlica del s. XV. De fet, el De rerum natura va ésser condemnat pel Vaticà, però va sobreviure per convertir-se, seguint el que defensa Greenblatt en El Giro, en carreu fundacional del que diem Renaixement o “Primera Modernitat”. De rerum natura va estimular molts intel·lectuals des de llavors –artistes com Sandro Botticelli; científics com Galileo, Newton, Darwin, Freud o Einstein; escriptors i filòsofs com Montaigne;…–, i va suposar que comencessin a aparèixer els conceptes fonamentals de la ciència actual.
El Giro es un llibre fascinant. Greenblatt, crític literari i un erudit en Renaixement, ens parla de la Itàlia humanista del segle XV, però també de la Roma de l’època de Lucreci, de l’amor als llibres i a la lectura, del plaer del coneixement i de l’esforç de molts homes i dones per conservar i enriquir el patrimoni cultural d’Occident al llarg del temps.
Si vols tastar el llibre, clica aquest enllaç:
http://static0.planetadelibros.com/libros_contenido_extra/29/28159_El%20giro.pdf#page=1&zoom=100,777,41
Stephen Greenblatt ens parla del seu llibre aquí (en anglès):
https://www.youtube.com/watch?v=XNPYnLceWHc
