Biblioteca Pau Vila de Molins de Rei: flaix d'actualitat

24 de gener del 2015

Flaix d'actualitat: recomanacions d'assaig, pensament i divulgació de la Biblioteca Pau Vila

El problema de Spinoza, d'Irvin D. Yalom
“Spinoza fa molt temps que m’intriga, i durant anys he volgut escriure sobre aquest valerós pensador del segle XVII, tan sol al món —sense família, sense comunitat—, que va escriure llibres que van canviar el món. Va avançar-se a la secularització, a l’estat polític democràtic liberal i a l’ascens de la ciència natural i va preparar el camí per a la Il·lustració”.

El problema de Spinoza és una obra a cavall entre la història i la ficció, que gira al voltant de dos protagonistes: Baruch de Spinoza i Alfred Rosenberg. El primer és conegut com el filòsof de la tolerància i la racionalitat, i forma part dels pensadors més brillants de la història de la filosofia. El segon va ésser un teòric del nazisme i ideòleg de l’Holocaust condemnat a mort a Nuremberg. Tres-cents anys separen el moment en el qual Spinoza fos expulsat de la comunitat jueva d’Amsterdam, del maig de 1940, quan les tropes nazis ocupen els Països Baixos.

Llegeix +

29 de desembre del 2014

Flaix d'actualitat: recomanacions d'assaig, pensament i divulgació de la Biblioteca Pau Vila

Ética mínima: introducción a la filosofía práctica, d'Adela Cortina

“Porque —pensaba y piensa Ética mínima—, tras el retroceso de las imágenes religiosas del mundo como forma sociológicamente legitimadora de la moral, una tarea reclama con urgencia nuestro esfuerzo: construir desde nuestras tradiciones, desde nuestros condicionamientos políticos y económicos, desde nuestra praxis y nuestra reflexión, los rasgos de una moral para la ciudad secular. Y sería triste que ante tal empresa rechazáramos con Nietzsche la moral del camello (la moral del «yo debo»), renunciáramos temerosos a la moral del león (la moral del «yo quiero»), rehusáramos el juego del niño por misterioso y estético (la moral del «yo soy»), para acabar encarnando la moral del camaleón (la moral del «yo me adapto»). Triste cosa sería completar de este modo la iconografía nietzscheana desde esa autonomía por la que se dice que los hombres gozamos de una especial dignidad.”

Les preguntes per la rectitud i la justícia, per la legitimitat del poder i l’esperança de salvació continuen demanant resposta a una cultura que precisa contestar-les per retrobar el seu sentit.

Llegeix +

27 de setembre del 2014

Flaix d'actualitat: recomanacions d'assaig, pensament i divulgació de la Biblioteca Pau Vila

El Giro: de cómo un manuscrito olvidado contribuyó a crear el mundo moderno, de Stephen Greenblatt. Llibre guardonat amb els premis National Book Award 2011 i Pulitzer 2012.

“El forastero se dirigía a un monasterio, pero no era ni un clérigo ni un teólogo ni un inquisidor, y tampoco buscaba libros de oraciones. Iba a la caza de manuscritos antiguos, muchos de ellos cubiertos de moho o comidos por los gusanos, y todos ellos indescifrables incluso para los lectores mejor preparados. Si las hojas de pergamino que los componían seguían intactas, tendrían cierto valor material, pues con la ayuda de un cuchillo podía borrarse cuidadosamente el texto y, después de alisarlas con polvos de talco, podía volverse a escribir en ellas.

Pero Poggio no se dedicaba al comercio de pergaminos, y en verdad abominaba a los que se dedicaban a borrar los textos antiguos. Lo que él deseaba era ver lo que se decía en ellos, aunque estuvieran escritos con una caligrafía enrevessada...”